Qui és qui en un procediment judicial a Espanya

Quan comença un procediment judicial, és habitual trobar noms i càrrecs que generen dubtes: abogat, procurador, jutge, fiscal, lletrat de l'Administració de Justícia, perit o testimoni.

Cada participant té una funció diferent. Conéixer-la ajuda a entendre les comunicacions, preparar una compareixença i saber a qui traslladar una consulta.

Esta guia oferix una visió general, utilitzant principalment exemples del procés civil i assenyalant algunes diferències de l'àmbit penal. No totes les figures intervenen en tots els assumptes.

1. Les parts: qui reclama i davant de qui es reclama

En un procediment civil, qui presenta una demanda ocupa normalment la posició de demandant. La persona o entitat davant de la qual es dirigix és la demandada.

Ambdues són parts del procediment. Els seus abogats i procuradors exercixen funcions de defensa i representació, però no substituïxen la seua condició de parts.

La legitimació per a actuar depén de la relació amb el dret o interés discutit i de les regles aplicables. No basta estar interessat en el resultat per a poder reclamar en nom propi.

Exemple: una reclamació per obres defectuoses

El propietari que reclama a l'empresa contractada pot actuar com a demandant i esta com a demandada. Per a preparar l'assumpte caldrà identificar correctament qui va contractar, qui va prestar el servici i davant de qui procedix dirigir l'acció.

Rebre una demanda no significa que el tribunal haja donat la raó a qui reclama. Significa que hi ha una pretensió davant de la qual cal valorar com actuar.

2. L'abogat: assessorament i direcció jurídica

L'abogat estudia l'assumpte, assessora sobre les opcions i dirigix la defensa jurídica.

La seua faena pot incloure revisar documents, valorar proves, preparar escrits, negociar i actuar en les compareixences corresponents. L'abast concret ha de quedar clar en l'encàrrec professional.

Per a facilitar eixa faena, convé aportar una explicació completa, inclosos els documents o fets que puguen resultar desfavorables. Conéixer les dificultats des del principi permet preparar millor l'estratègia.

També resulta útil acordar qui serà la persona de contacte, com es comunicaran les novetats i quines actuacions requerixen una decisió del client.

3. El procurador: representació processal

El procurador exercix la representació processal de la part quan correspon. Entre les seues funcions es troben les actuacions de representació i comunicació previstes legalment.

Abogat i procurador són professionals distints: la direcció jurídica i la representació processal no són la mateixa funció.

Sempre calen tots dos?

No en tots els procediments. La Ley de Enjuiciamiento Civil establix la intervenció d'abogat i procurador i contempla excepcions.

Cal comprovar el tipus d'assumpte i l'actuació concreta. Que no siguen obligatoris en un supòsit no significa que qualsevol tràmit posterior tinga el mateix règim.

Abans d'iniciar el procediment, convé aclarir quins professionals intervindran i com es pressuposten els seus servicis.

4. El jutge o magistrat: resoldre amb independència

El jutge o magistrat exercix la funció jurisdiccional. La Constitució atribuïx als òrgans judicials la potestat de jutjar i fer executar el que s'ha jutjat, conforme a les normes de competència i procediment.

Els jutges i magistrats actuen amb independència i sotmetiment a la llei.

En la pràctica, el client ha de traslladar els seus arguments i documents pels canals processals adequats, normalment a través dels seus professionals. Una conversa informal no substituïx una al·legació o una prova presentada correctament.

5. El lletrat de l'Administració de Justícia

El lletrat de l'Administració de Justícia, també conegut per les sigles LAJ, és una figura distinta de l'abogat d'una part.

Entre les seues funcions figuren la fe pública judicial i l'impuls i ordenació del procediment en els termes legals. Pot dictar diligències i decrets dins de les seues competències.

Una comunicació signada pel LAJ pot contindre decisions o requeriments rellevants. No cal restar-li importància pel fet que no estiga signada per un jutge.

En rebre-la, convé revisar què disposa, a qui es dirigix i si exigix alguna actuació dins d'un termini.

6. El Ministerio Fiscal: defensa de la legalitat i de l’interés públic

El Ministerio Fiscal actua conforme als principis de legalitat i imparcialitat. La seua missió comprén la defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interés públic tutelat per la llei.

Encara que sol associar-se amb els procediments penals, també intervé en altres ordes en els assumptes legalment previstos. No participa en tots els litigis.

La seua intervenció no equival a contractar un abogat particular. La posició que adopte ha de respondre a les seues funcions institucionals i a l'anàlisi de l'assumpte.

7. El perit: coneixements tècnics per a valorar els fets

El perit aporta coneixements científics, tècnics, artístics o pràctics que poden resultar necessaris per a comprendre aspectes del conflicte.

En el procés civil poden aportar-se informes elaborats per perits designats per les parts o sol·licitar-se una designació judicial en els supòsits previstos.

El perit ha d'actuar amb objectivitat, considerant tant el que puga afavorir com el que puga perjudicar qualsevol de les parts.

Exemple: determinar l'origen d'unes humitats

Un tècnic pot analitzar l'origen de les filtracions, les reparacions necessàries i el seu cost. L'abogat estudia com encaixen eixes conclusions en la reclamació jurídica.

L'informe tècnic i l'argumentació jurídica complixen funcions complementàries. Convé definir quines qüestions necessita examinar el perit i quina documentació ha de rebre.

8. El testimoni: coneixement de fets rellevants

El testimoni declara sobre fets que coneix i que guarden relació amb el que es discutix. El seu paper es diferencia del perit, que aporta coneixements especialitzats per a valorar qüestions tècniques.

Per exemple, una persona que va estar present en el lliurament d'un habitatge pot conéixer-ne l'estat en eixe moment. Això no implica que estiga capacitada per a determinar tècnicament la causa d'un defecte constructiu.

En preparar l'assumpte, interessa identificar què sap cada possible testimoni i com va tindre coneixement d'això. No es tracta d'elaborar un relat perquè el memoritze.

9. L’intèrpret i la traducció de documents

Quan una persona necessita intervindre sense conéixer la llengua de l'actuació, cal examinar la necessitat d'interpretació conforme a les regles aplicables.

En el procés civil, la llei regula la intervenció d'intèrprets i la traducció de documents redactats en una llengua distinta del castellà o, si escau, de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma.

Tindre un abogat que parla la teua llengua i disposar d’interpretació processal són qüestions diferents.

Si residixes fora d'Espanya, comunica des de l'inici en quina llengua pots declarar i quins documents provenen de l'estranger. Això permet organitzar la preparació amb antelació.

10. En el procediment penal canvien les posicions

En l'àmbit penal apareixen termes com investigat, acusat, víctima, perjudicat o acusació particular. No són equivalents ni s'han d'intercanviar.

La persona a qui s'atribuïx un fet punible té drets de defensa, informació i assistència lletrada en els termes establits legalment.

Així mateix, denunciar uns fets i personar-se per a exercir accions en el procediment són actuacions distintes.

Si reps una citació, és important comprovar en quina condició se et cita, per a quina actuació i en quina data. La preparació depén d'eixa posició.

11. Com organitzar la comunicació durant el procediment

Des del començament, convé aclarir:

• Qui dirigix l’assumpte i qui representa processalment.
• A qui has d’enviar les notificacions que rebràs.
• Com coneixeràs els pròxims passos.
• Si caldrà contractar un perit.
• Si has de comparéixer personalment.
• Si necessites interpretació o traducció.
• Quines actuacions i despeses inclou l’encàrrec.

Conserva els documents complets i facilita les dates de recepció. Una captura parcial pot ometre informació necessària per a preparar la resposta.

Preguntes freqüents

El meu abogat i el meu procurador són la mateixa persona?

Són professions amb funcions distintes. Has de saber qui realitza la defensa jurídica i qui exercix la representació processal en el teu assumpte.

El LAJ és el meu abogat?

No. El lletrat de l'Administració de Justícia exercix funcions públiques dins de l'Administració de Justícia.

El fiscal intervé en qualsevol demanda civil?

No. La seua participació depén de la matèria i de les previsions legals.

El perit decidix qui té raó?

Aporta coneixements especialitzats i conclusions tècniques. No substituïx la decisió judicial.

Si rebo una citació significa que estic demandat o acusat?

No necessàriament. Pots ser citat en una altra condició, per exemple com a testimoni. Cal llegir el document complet.

Assessorament per a entendre el teu paper en un procediment

A MH Legal & Seguros assessorem clients nacionals i internacionals sobre conflictes subjectes al dret espanyol.

Des de les nostres oficines a Dénia, Gandia i Villalonga, atenem assumptes a tota Espanya. Revisem la documentació per a explicar la teua posició, quins professionals poden intervindre i quines actuacions cal preparar.

Pots escriure a info@mhlegalyseguros.com amb una breu descripció de l'assumpte. Si has rebut una citació o notificació, facilita el document complet i la data de recepció.